24 de setembre 2008

de Merci... a Mercè!!

Avui és la festa de la Mercè... enhorabona a tots els qui viuen i/o treballen a Barcelona. La resta... doncs ens hem de fotre.



Si heu passat pel meu fotolog abans... haureu llegit que ahir vaig fer un primer pas. Va ser un primer pas petit, simbòlic, però molt important.

Ahir vag perdre moltes pors, pors potser infundades, potser irreals, potser necessàries en el seu dia, però pors que ja no hi són.

Això no significa que ja estigui llest per córrer, ni molt menys. Ahir vaig fer un passet, que sumat als que he fet jo sol i amb ajuda d'altres fan que estigui tornant a aprendre a caminar.

D'aquí a la "normalitat" ja no falta tant, i la normalitat em permetrà veure què i com. Ara seria precipitar-me, i tot i que cada dia tingui més clar el que voldria, haig d'acabar d'ordenar algunes coses encara.

De moment a seguir aprenent a tenir paciència, a entrenar les cames perquè es facin fortes i a tirar endavant.

Sé que molta gent (per sobre de tot 3) m'ha estat ajudant i ha sigut al meu costat abans que arribés el passet d'ahir, i no penseu que m'oblido de vosaltres... que us porto molt a dins... però enteneu que el graó que vaig pujar ahir l'havia de pujar tot solet sense vosaltres.

Per la resta... es presenta un dia ple de coses per fer, o sigui que m'hi posaré perquè si no se'm llençarà el dia a sobre.

La frase del dia: "Mira endavant i camina, però mai oblidis el camí que deixes darrera"

La cançó del dia (Em quedo amb la lletra de "l'estribillo":




Fins la pròxima!!!

2 comentaris:

. ha dit...

De tant pensar, n'hi ha que s'han socarrimat el cap.

(tan sols un incís, cuida't)

*

PASTORA ha dit...

Jo he pensat molt al llarg de la meva vida i, de moment, no tinc el cap soccarimat!!!

N'hi ha que pensant han aconseguit grans fites!!!

Pensar ens ajuda a relaxar-nos, o estressar-nos, a veure les coses més clares o més fosques,... ens ajuda una mica a tot!!!

Crec que pensar, a vegades, és molt SA!!!