20 de setembre 2008

Dissabte.

És estrany...

Com canvien es coses, o com ens sembla que canvien...

Com pot una cosa tan inofensiva com un dissabte passar de ser una cosa a una altra en tant poc temps? Doncs no ho sé, però avui ha sigut un dissabte estrany.

Diuen que a l'estiu enyores l'hivern i que a l'hivern enyores l'estiu, no?

Millor no parlem d'enyorar, però, que la cosa no està encara com per parlar-ne aquí.

Ahir concert a Aiguaviva. Millor música que ambient, i moltes sensacions estranyes i contradictòries. Al final poca son (potser el fet d'haver passat de cubates a cocacoles i ha ajudat), però ganes d'anar a casa.

El dissabte ha començat... bé, direm que hauria pogut començar millor. Una mica de música per canalitzar tot el nus que corre gola amunt gola avall (tot i que avui no se n'hagi sortit massa)

La migdiada ha ajudat a baixar les revolucions del cervellet.

A la tarda... converses, silencis, sinceritat, sentiments i alguna llàgrima per intentar entendre un tot massa gran per entendre encara.



La sensació és com de tenir davant una bola gegant de gelat, que no pots engolir de cop però que mica en mica i cullerada a aullerada t'acabes menjant. És més eficaç que intentar obrir molt la boca, però porta més temps i paciència, virtut que no destaca en el meu currículum.

I aquest vespre, doncs encara que sense massa ganes sortir de casa, perquè enlloc s'està pitjor que a casa sol amb tu mateix quan tu matex no ets bona companyia...

La paraula del dia... NUS

La cançó del dia (la lletra la podria haver escrit jo aquest matí...)




Que acabeu de passar un bon cap de setmana.