30 de setembre 2008

Una història fugaç...


El motor esbufegava, encara calent, com el cor d'un atleta de fons al creuar la línia d'arribada.

Aparcada en doble fila, sense miraments, tan sols amb els quatre intermitents com a senyal de disculpa, la furgoneta esperava impacient.

Els seus dos ocupants discutien entre ells a uns metres d'on era.

Eren lluny i pràcticament no s'entenia el que deien, tot i que els crits sobredimensionats i els gestos pròpis d'una classe d'histrionisme aplicat denotaven un enfrontament clar i evident entre els dos interlocutors.

Anaven amb l'uniforme de feina, ho evidenciava l'immens logotip en forma de "F" que lluïen a l'esquena, coincidint amb la rotulació dels laterals de la furgoneta.

Entre ells, un paquet enorme, difícil d'imaginar dins la furgoneta, que semblava mirar-se la caixa de reüll desitjant no haver-la de tornar a dur a l'esquena fins el magatzem.

I mentrestant la discussió seguia i seguia, cada vegada més alta, cada vegada més irada, cada vegada més exaltada... i alhora cada vegada més inútil, perquè la porta, per molt que cridessin, per molt que gesticulessin, per molt que intentessin obrir-la... era tancada per dins.

Bon "el que queda de dimarts" a tots i a totes.

Una cançó per acabar el dia: