23 d’octubre 2008

Els dijous els somriures són de franc.


"Tenia una teoria. Era una absurditat, una tonteria, o un "matarratos" com li deien alguns, però era la seva teoria i l'havia defensat mil vegades abans, no el sorprenia. Alguns el prenien per boig, d'altres per estrany, d'altres per burro i d'altres li deien que tenia poca feina... però ningú li havia pogut rebatre mai.

Estava convençut que els dijous els somriures són de franc. El perquè? Doncs molt simple. Els dilluns els somriures valen massa, el dimarts se'n comença a veure algun, el dimecres tothom en busca i, el dijous, sabedor que l'endemà tothom ja tindrà el seu, doncs els regala, per acabar les existències. És per això que els dijous els somriures són de franc.

Va tornar a pensar un cop més en el que acabava de dir i, mentre intentava esbrinar d'on havia tret una bajanada com aquella, es va acostar a la parada, va allargar el braç un mica i va agafar el millor somriure que li havien regalat mai... i era de franc!"


La frase del dia:

"Viu, somriu i apren-te el cel"

La canço del dijous:

2 comentaris:

gemma ha dit...

:)

i gràcies per fer-me escoltar altra vegada una cançó que em diu molt.


gemma

. ha dit...

Genial, el text.
Només això.

Endavant*