09 d’octubre 2008

Jet lag...



20:48 del vespre, dimecres, a l'habitació de l'hotel.

L'habitació val la pena... a l'entrada una taula, un sofà, dues butaques enormes, una tele de 40" i el moble bar. Una mica més enllà un petit passadís, amb el bany i al fons l'habitació, amb un llit gegant (2x2 com a mínim), un escriptori, microones (de la mida de forn de casa), moble bar, tele de 42" (o més) i una finestra amb unes vistes espectaculars, aquest matí m'he llevat amb Minneapolis al fons, un munt de rascacels coronats per una enorme torre al centre. Aquesta gent treballa a l'engròs.

El matí ha sigut intens, una reunió de vuit hores amb un "esmorzar" entre mig. Considero esmorzar veure gent menjant bistecs amb truites de farina, xarop de resina, bacon fregit, torrades amb mantega de cacauet, cafè i altres bajanades més. Jo he passat amb una mica de fruita, un bol de cereals i un tè.

Després de la reunió hem anat a un dels centres comercials que hi ha epr aquí a la vora. De lluny impressiona, de prop molt més. Per fer-vos una idea de què parlo imagineu-vos l'Espai Gironès, poseu-li 5 plantes més, feu-lo unes 10 vegades més gros i poseu-hi un parc d'atraccions al mig i un aquari amb taurons i balenes (sí sí... balenes!!).

Hem dinat/sopat en un lloc que té molt èxit, i no m'estranya. Si aneu als Estats Units busqueu algun restaurant de la cadena Hooters. Les cambreres són l'atracció principal. Només us diré que he tingut la sensació d'estar en un museu de Barbies Caifòrnia a tamany natural o en un congrés d'animadores. El menjar... hipercalòric seria un bon adjectiu. Després passejar per fer baixar-ho tot. No he comptat quantes botigues hi ha, perquè amb números tan grans em perdo. Amb què mhe quedat? Amb el tamany de la botiga Nike... per comparar-ho... més o menys com el Maxidia de Cassà, o una mica més.

I un cop a l'habitació, sol i amb el canal musical de fons, i l'ordinador sobre els genolls és quan enyores ser a casa. És curiós com la sensació de saber que ets a l'altra punta del mapa accentua els sentiments. Els bons i els dolents. La sensació m'agrada i alhora em fa nosa. Te n'adones de seguida de què trobes a faltar, de què donaries per canviar tot això per tot allò...

Tinc ganes d'arribar, i alhora tinc ganes de tornar a marxar. Perquè? per poder estar 28 hores més dins d'avins, aillat de tot, només amb la meva companyia. Quan només hi ets tu és quan aconsgueixes parlar amb tu mateix, dir-te les coses clares, sense embuts, tal com ragen, encara que faci mal. També per veure Johannesburg, per descobrir Sudáfrica, encara que sigui només durant tres dies.

Doncs res, des de l'habitació 1229 del Holiday Inn Select de Bloomington Street, Minneapolis, m'acomiado fins demà passat, divendres, que serà qan tornaré a passar-me per la xarxa.

La frase del viatge:

"¿Tiene usted deseos o intención de atentar contra el presidente de les Estados Unidos?" (del qüestionari per obtenir el visat d'entrada... he mentit marcant la casella del "No")

Una cançó per acabar el dia: