16 d’octubre 2008

Sort i desgràcia...


És curiós com la dimensió de les coses pot canviar en segons d'una mida a una altra, com si es tractés d'un globus gegant que s'infla i es desinfla a voluntat. Quan al teu voltant hi veus la misèria, la desgràcia, la por, la gana, i notes en les mirades el sofriment i la lluita per sobreviure és quan et sents estúpid, quan t'avergonyeixes d'anomenar "problemes" al que t'amoïna, al que et té tot el dia capficat. Quan veus que hi ha gent que la seva principal ocupació és mantenirse viva et preguntes si no ets molt més afortunat del que et penses. Fa anys que sempre faig la mateix "broma", però no sabem la sort que tenim d'estirar una palanqueta cromada i tenir aigua, calenta o freda, i potable.

Qualsevol de la gent que em mira aquí es faria un fart de riure si els expliqués els meus problemes, i segur que de bon grat me'ls canviarien pels seus...

I llavors, quan tornes a l'habitació, i estàs sol, donant voltes a un llit de matrimoni gegant (i massa tou), és quan tornes a preocupar-te de les teves tonteries, que potser no deixen de ser "menudeses", però són les teves menudeses...

Una lliçó d'humilitat sempre va bé, encara que no t'arregli cap problema.

Ara toca dutxar-se, anar a esmorzar, reunió i cap a l'aeroport, que ja tinc ganes de tornar a casa, que us enyoro!!

Bon cap de setmana!

La paraula del dia:

"Calaixera"

Una cançó per un dijous estany:

1 comentari:

l'alba. ha dit...

jordi, aquest text, sincerament no me le llegit, dema tinc examen de filo i entregar l'esborrany del tdr

pero...comento especialment per l'altre, realment precios i realment trist i angoixador.

i ara, a somriure una mica, i a tornar cap a casa. :)
bon viatge.