19 d’octubre 2008

Temps...


"Ell era allà, palplantat com un ninot de fira. Els peus se li agafaven al terra com les arrels d'un arbre vell. Al seu voltant, el món girava molt de pressa, però per ell cada segon era com una pausa immensa enmig d'una bassa en el temps.
Tenia el cap de vacances i el cor fent hores extra, i seguia allà, dempeus sobre si mateix, contemplant el seu entorn anar i venir fantasmagòric.

Sabia que els rellotges són mandrosos, que mai volen fer-ne més via, i en part se n'alegrava que el temps seguís el su ritme, perquè tard o d'hora ell l'atraparia, però mentrestant això no passava cada tic tac de les broques li esgarrapava la pell fent-lo sagnar de dolor.

I va seguir creixent, al ritme d'un rellotge que l'engolia, esperant el moment de poder mirar-lo als ulls i desafiar-lo. Per sort tenia forces i un motiu que eren suficients..."


Un cap de setmana per oblidar, tan sols salvant-te un miratge meravellós.

La frase del cap de setmana:

"M'has vist més velleta?... no, però jo m'he fet gran"

Una cançó per un diumenge gris: