20 de novembre 2008

Cadaqués a la turca.


Agafeu Cadaqués, multipliqueu-lo per dos, el transporteu a prop del Bòsfor i us podreu imaginar Bodrum. Ara entenc perquè li diuen "l'oàsi turc", és un lloc preciós, absolutament res a veure amb el gran caos d'Istanbul.

M'ha sorprès trobar una ciutat tan bonica aquí "perduda".

Una platja preciosa, una costa espectacular i una gent molt amable.

Llàstima de no poder-m'hi quedar un parell de setmanes, perquè és un lloc on perdre-s'hi o on trobar-s'hi, depèn de com es miri.

Em quedo amb l'amabilitat de la gent, amb la calma que es respira, i amb el GRAN llibre que estic a punt d'acabar (El Metge, de Noah Gordon).

Això sí, les ganes de tornar a casa són cada cop un xic més grans, i les hores que manquen cada cop un xic més petites.

Avui tampoc hi ha cançó, però sí una frase:

"Camina tant lluny com puguis, però guarda't l'última passa per tornar a casa"