12 de novembre 2008

Castanyes.


"Les flames començaven a acaronar-les, i elles es movien sobre el foc intentant fugir d'un destí inevitable. L'aroma va començar a escampar-se per la plaça, despertant una munió de curiosos que semblaven estar esperant aquella olor com el crit d'un superior per presentar-se a la batalla. L'espetec de les primeres castanyes en obrir-se va ser el senyal definitiu. La cua de gent que s'aplegava al voltant del foc es va anar multiplicant. Alguns mataven l'espera parlant de si l'hivern feia massa que era aquí, o si la tardor havia marxat abans d'hora. D'altres simplement callaven i es delien, i alguns s'atrevien a etzibar consells als joves que, amb les mans ennegrides, anven preparant amb cura els farcellets de diaris plens d'aquelles petites delícies. Poc a poc la gent va anar recollint el seu premi, i les converses es van anar apagant deixant pas a un silenci només trencat per la música de fons. Ningú es va preguntar perquè, ni qui, ni com, però aquella tarda tothom va menjar castanyes."

Per la resta dimecres. Un dimecres amb un regust dolç gràcies a 11 senyors que ahir es van creure millors.

I avui el dimecres s'acabarà amb música. Què més es pot demanar?

La frase del dia:
"em seguiràs aguantant els rotllos?" (moltes gràcies.. :-p)

Una cançó per passar el dimecres (molt maca, massa trista):