26 de novembre 2008

Com una xinxeta en un mapa...


"l'únic soroll que se sentia era l'aire acondicionat i el teclejar ràpid però desacompassat dels seus dits. La calor treia el nas per la finestra intentant entrar. La llum del sol que castigava la seva esquena se li feia estranya, ja que el rellotge que duia al canell esquerre, així com el seu cor, seguien marcant l'hora de casa. La maleta ni tan sols estava desfeta, esperant impacient que la tornessin a dur amunt i avall. Va fer una ullada a l'habitació, que tot i ser molt bonica i moderna, no desprenia cap mena de sentiment, tan sols una neutralitat que gelava la sang. Mai s'acostumaria a tanta fredor. Va tancar els ulls, va estirar tots i cada un dels múscles del seu coll i mentre es fregava la nuca amb les dues mans es va sentir com una xinxeta en un mapa..."

Per passar el dimecres amb un somriure (aquesta per tu, Xevi!!!)