23 de novembre 2008

Croquetes


"Se'l mirava desafiador, tot i saber-se perderor d'una batalla desigual. Sabia que no podria amb ell, que mai tindria les forces suficients per poder guanyar-lo, ni tan sols intimidar-lo o fer-lo atemorir, però tot i això seguia allà palplantat, davant seu, ferm en les seves conviccions i els seus desitjos. Estava acostumat i li havien ensenyat a lluitar per allò que es vol, i no podia abandonar sense haver donat tot el que el seu cos petit i feble podia donar. El va fitar als ulls, i es van quedar mirant fixament una estona. L'ambient era tens, i un calfred li va recórrer l'esquena. A la fi un dels dos va cedir quan ell, convençut que seguiria desafiant-lo molt anys, va deixar de mirar el rellotge per seguir caminant."

I demà al matí... Buenos Aires.

una cançó per un diumenge al vespre diferent...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Després de veure la foto...jo també m'he enyorat!!!!
Bona estada a Argentina i bona calor!!!
Petons