11 de novembre 2008

Dimarts.


Un dimarts de pas... entre un dilluns i un dimecres qualssevol, un dimarts com molts altres. Ahir un assaig diferent, com feia temps que necessitàvem, i demà més música.

Un dimarts de pas que ha servit per confirmar que la setmana que ve la passaré a Istanbul, on tinc ganes de poder veure tant com pugui. Sé que una setmana (i més anant per feina) no dóna per molt, però poder olorar, sentir, escoltar i viure encara que sigui un trosset d'un lloc tan màgic em ve molt de gust.

Un dimarts de pas amb un refredat que ja s'acomiada, encara que sigui a crits i estornuts, i un vespre amb una porta nova per obrir.

Un dimarts de pas amb ganes de sentir algú explicar-me què tal li ha anat per allà dalt i de passada enrotllar-me jo explicant què tal em va anar per aquí al costat.

Un dimarts de pas on una trucada de mitja tarda agafa més importància.

Un dimarts de pas...

La frase d'avui:
"La palabra es mitad de quien la pronuncia, mitad de quien la escucha" (Michel E. de Montaigne)

Un cançó per agraïr a algú que ha marxat abans d'hora el somriure que va arrencar a molta gent que el necessitava: