14 de novembre 2008

Fantasbulós i estupendàstic.


Divendres. Al sortir de casa la sensació de fred m'ha donat la benvinguda... m'agrada el fred. M'agrada la sensació de tenir les puntes dels dits gelades quan entro al cotxe, m'agrada respirar i veure el meu alè, m'agrada notar la punta del nas enfredolida, m'agrada sortir de casa, on s'hi estava bé, i haver de cordar-me bé la jaqueta. M'agrada dur les mans a les butxaques, m'agrada dur bufanda i gorro, m'agrada el cel blanc a punt de neu.

El millor del fred? passar-lo.

Engegar la calefaciió del cotxe i notar com el meu cos es va allargassant a mesura que pugen els graus, notar com les extremitats volen anar més enllà i deixen d'estar arraulides; fer un glop de la tassa de tè que fumeja, posar les mans vora un radiador o menjar una sopa calenta.

Divendres de tardor. Ideal per aparcar el cotxe, escollir una sessió i seure en una butaca còmodament davant un món imaginari en el que, si les coses estan ben fetes, acabes caient de cuatre potes.

Esperem que avui els soroll de les crispetes no es engi cap diàleg.

La frase pel divendres:

"Si et cou, millor que no pas si et BUP..." (humor efímer)

Una cançó per un divendres: