19 de novembre 2008

Istanbul o un desordre màgic


Istanbul és una ciutat desordenada. Un desordre que li dóna un encant especial, pèro no deixa de ser un caos enorme i desmesurat a tots es nivells. No he pogut fer massa el turista, però crec que el que he pogut veure i viure en aquest parell de dies ha valgut la pena. Em quedo amb una pila de moments i visions:

Entrar en un país que et rep amb un cordial "You, ten Euros... now!!" (curiós el sistema de visats, per no dir lamentable)

Sentir les oracions a totes hores pels centenars d'altaveus que hi ha per tot arreu.

No poder ni entendre ni assimilar com funciona el trànsit. Crec que les normatives de trànsit inclouen una sola llei: "tonto l'últim".

Passejar per un carrer on tinc la sensació que, per comparar-ho, milers de botigues de xinos instal·lades al barri vell de Girona decideixen fer la botiga al carrer.

Quedar bocabadat davant la Mesquita Blava. Impressiona per dos motius. Un perquè és realment enorme, i dos perquè els meus pobres ullets estan acostumats a grans edificacions catòliques, no musulmanes, i això la fa més gran.

Sentir-me ralment petit dins la Cisterna (imagineu-vos la Catedral de Giona enquilosada sota terra.

Estressar el meu sistema olfactiu (per no dir la nàpia) amb milers d'olors massa intenses i massa barrejades (espècies, incens, peix, carn, kebabs, dolços amb un tant per cent de sucre prohibitiu, tès, fruita, etc.)

Descobrir el verdader significat de la paraula "Bazar".

Menjar relament bé, i el tè... buf, quins tès!!

Trobar-me una burrada de turistes catalans i españols.

Descobrir que el món de la moto aquí és... diem diferent!

I aquesta tarda cap a Bodrum, a veure què tal.

Avui no penjo cançó, perquè la velocitat de la connexió és paupèrrima, i podria quedar-me adormit esperant que es carregués.



Bona setmana a tots.