25 de novembre 2008

Somniant a 10.000 metres.




Com més m'allunyo de casa més petits veig els arbres del jardí...





On ets???



(...per escoltar-la tota amb els ulls tancats):

2 comentaris:

Xisti ha dit...

somiar és bonic sigui a l'altura que sigui...
lo més important és no deixar de fer-ho mai!
ànims burxaire!

Anònim ha dit...

A mi, a vegades, també m'agradaria saber on és....