06 de novembre 2008

Tiuuuuuuuuuu!!!!!!


Dos anys i gairebé mig d'alegria concentrats en un cos diminut, una bateria de somriures inacabable, un sac d'energia amb potes... no hi ha paraules per definir-la, perquè és la millor neboda que tinc (i de fet... l'única, jeje). Ara començo a passar-m'ho bé escoltant-la, xerrant-hi o simplement mirant-la...

I avui dijous de tornada a la feina... després de dos dies intensos, plens i, perquè no dir-ho, cansats. Una fira realment grossa, una pila de motos per veure i poca estona per veure una ciutat qe es mereixeria una visita més exhaustiva (queda pendent).

De Milà em quedo amb el Duomo, la galeria Emmanuele Victorio (tampoc vaig poder veure més), l'adoquinat dels carrers, l'accent italià i l'amabilitat de la gent del servei de transports.

De Milà no em quedo amb el metro, amb el vol d'anada (vam baixar tots pàl·lids i callats, vam arribar a passar por), les presses de la gent quan plou, el servei de llançadores de l'aeroport, un taxista massa murri, l'hotel i el mal temps.


La frase del dia:

"Gràcies per fer el que et dóna la gana...!!"

Una cançó per un dijous de pas:

2 comentaris:

Anònim ha dit...

GRÀCIES!

Fa ilu veure la peque al teu costat (esteu genials!!) i llegir les coses bones que penses d'ella.

I això que sempre diu... EL TIU ENCARA NO DORM!!!!

M'agrada veure't parlar així; sembla que les coses ja les veus d'una altra manera...

Petons de part de la Mireia!!!

Anònim ha dit...

Ja li han agradat algun altre dia els kiwis? o encara no?

;P

Lau.

PD: que bona la frase d'avui! D'on l'has treta? ;)

PD2: m'encanta la foto.

PD3: I coincideixo amb la teva germana "m'agrada veure't parlar així". (els núvols canvien de color...)