17 de desembre 2008

Esperar que el dia canvïi



Quan te n'adones que ella hi ha sigut sempre... A primer pla, a un segon pla més amagat, fent-te confondre, fent-te riure, fent-te descobrir el món, fent-te plorar, fent-te sentir, fent-te conèixer i descobrir, explicant-te històries, deixant-te explicar històries, fent-te aprendre, portant-te a llocs on no hauries ni somniat estar, arrencant-te sentiments que no sabies ni que existien, acompanyant-te en tots i cada un dels capítols de la teva vida, guiant-te, desorientant-te, presentant-te els qui t'acompanyaran tota la vida, acostant gent i separant-ne d'altre, creuant camins, emocions i experiències...

Llavors és quan t'adones del que significa i no pots evitar estimar-la.



Per la resta un dimecres més curt del compte.


Avui enlloc de frase hi deixo un silenci que m'ho diu tot:
"..."

Una cançó pel dimecres: