19 de desembre 2008

A Friday over my head!!


"Anava pel carrer amb el cap mig dispers, però concentrat en les seves passes. Duia les sabates gastades i brutes, fins i tot li va semblar entreveure una escletxa en una d'elles. Els cordons estaven castigats, i les soles pràcticament inexistens li recordaven cada una de les pedretes del camí. Havia trepitjat fang, sorra, pols i pedres, havia fet trossos on el camí era més agraït; havia anat poc a poc i corrents, havia fet trossos de pujada i trossos de baixada, havia caminat molt i avançat poc, i havia caminat poc i avançat molt...
I de cop i volta, com si res, sense cap mena de transcendència mística o espiritual, sense trompetes anunciant-ho ni confetti caient del cel, simplement després d'un dels milers de passos que havia fet, es va adonar que el camí que ara trepitjava era diferent. Inconscientment va somriure, va agafar aire, va pretendre ignorar el dolor dels seus peus i va pensar que ara seguir caminant seria molt més fàcil... fins la pròxima pedra."



I avui un divendres al que un dijous vermell i gros li treu protagonisme.


La frase del dia:

-Per sempre?
-Sí, per sempre.
-Això és molt de temps, no?
-No tinc pressa.


Una cançó pel cap de setmana:

1 comentari:

gemma ha dit...

haurem d'apendre a no tenir pressa, doncs! :)

una abraçada, i gràcies pel minha galera!

ens veiem demà!

gemma