22 de desembre 2008

Mentre hi hagi salut...


No m'agrada engegar la tele i veure les mateixes imatges de cada any... gent obrint ampolles de cava, saltant, plorant, rient, periodistes amb una carrera de 5 anys a l'esquena preguntant: "¿y usted qué hará con el dinero?", i la gent tirant de tòpics i prometent tapar forats... No m'agrada sentir que avui és el dia estatal de la salut (quin acudit més dolent!!).

No m'ha agradat mai el dia del sorteig de nadal. D'acord que si et toquen 300.000€ estiguis content, però aquesta espècie d'obsessió que ens agafa a tots en un dia per un sorteig... no l'entenc. I a sobre en temps de crisi, que tots plegats ens agafem a les nostres ridícules esperances amb dues mans... amb el vostre permís jo m'agafaré a altres desitjos, posats a somniar. Suposo que és la tradició, el fet que hi juguem gairebé tots (encara que sigui només per si toca a la feina no haver de sentir-nos-ho tota la vida), i que cau en unes dates on tenim tots plegats el cervell una mica estovat a basa de turrons, polvorons i altres delícies hipercalòriques pròpies d'aquestes dates...

En fi, altra vegada, després d'un any, procuraré no mirar les notícies i demà simplement em resignaré a comprovar que, com sempre, el màxim profit que podré treure dels dècims serà usant-los com a punt de llibre... no està malament, punts de llibre a 20€.

Per la resta avui dilluns, després d'un cap de setmana amb un dissabte vermell i un diumenge gris. El millor del diumenge? els 10 punts que li treu el Barça al segon.

La frase del dia:

- ¡¡Nosecuantosmil tropecientooooos setanta y nueveeeee!!
- ¡¡Un montóooooooooooon de euroooooooos!!

Una cançó per esperar que passin les festes (m'hi he enganxat, ho sento):