10 de desembre 2008

Smile.



Pot ser de felicitat, d'alegria, pot ser forçat, pot ser honest, pot ser buscat, pot ser trobat, pot ser per una visió agradable, una melodia recomfortant o per una bona notícia. Pot ser després d'un glop d'un bon vi, mirant la televisió, llegint o fent l'amor. Fins i tot pot ser tràgic, melancòlic, nostàlgic o arrogant. Pot ser burleta, fals, inadequat o histriònic. Pot ser agradable, sorprenent, previsible, i fins i tot fàcil. Ens el podem dibuixar, ens el podem arrancar, ens el poden robar, ens el podem provocar i fins i tot ens el podem imaginar. El podem trobar a faltar, el podem congelar, el podem dissimular i fins i tot el podem aparentar.

Però avui res d'això....

Avui un somriure sense motiu, un somriure espontani i sobretot, sincer.

Un clàssic per acabar el dimecres (com m'arriba a agradar aquesta gravació)

1 comentari:

Anònim ha dit...

"Perquè, saps una cosa? Tu ets somriures."


:)


Lau.