14 de gener 2009

Cap endins



Potser és la por de saber què hi trobaràs...
Potser és la mandra...
Potser és el no saber com...
Potser és el no tenir ni tan sols una estona per fer-ho...
Potser és el no parlar el mateix idioma que tu mateix...
Potser és el saber que ni tan sols a tu t'obriràs la porta...
Potser és el camí fàcil no fer-ho...
Potser és el coll que vol girar-te el cap cap a una altra banda...
Potser és la fressa que no et deixa sentir les respostes...
Potser és tot plegat...
Potser no és res de tot això...
Però...


De tant en tant cal tancar ben fort els ulls i mirar endins. Encara que sigui fosc, que faci fred, o que el silenci més absolut t'eixordi les orelles, no importa el que triguis a arribar-hi, ni que el que hi trobis dins no sigui el que esperaves... simplement vés-hi!!

Per la resta... un dimecres més al sac de les experiències.

Demà un matí diferent, una descàrrega de responsabilitats, un alliberament de 32 anys a 12 quotes per any, un pes menys a sobre, un com en vulgueu dir, però demà em quedo oficialment sense hipoteca (dec estar passant l'època dels "senses").

Dues frases per passar el dimecres amb un somriure d'orella a orella:

"És que tu ets curta... jejejeje"
"Fot-li!! No, no t'ho deia a tu, li deia a ell"


I avui un clàssic dins la meva biblioteca de no fa tant (Anna, per tu!):



M'encanta, i el trobo un GRAN tema!!