07 de gener 2009

Footsteps in the snow


Un any per estrenar, com un camí nevat quan ningú més s'ha llevat i et toca a tu deixar-hi les primeres petjades.

Un any sencer per omplir...

Enrera deixem les festes, 13 dies de vacances amb temps per pensar, enyorar, somriure, plorar, menjar, celebrar, estimar, estar amb els que hi són, voler estar amb els que no hi són, recordar, dormir, descansar, treballar, fer música i més.

Em quedo amb alguns moments d'aquests quinze dies... Un local "estupenduuuu" acabat d'estrenar, un dinar de Nadal dels que toquen a dins, un cap d'any diferent però impressionant (gràcies a tots els que vau compartir el rostit i les tomates farcides amb mi i als que vau compartir les 7 hores drets servint cubates), una película molt bona i una que ni tan sols recordo, algun missal al telèfon, una vigília de reis emocionant i una diada de reis com feia anys que no vivia.

I de passada m'expulso de sobre el que no em quedo... una innocentada massa cruel, algun vespre massa gris, una grip estomacal innecessària, un nas amb rajera i poca cosa més queda que no vulgui.

I ara toca agafar-se fort, cordar-se el cinturó, posar-se el casc i els guants i llançar-se de caps a aquest 2009 que és tot nostre.

Som-hiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!

La frase de les festes:

"Un brindis per les cebes i els transparents!!"

Una cançó per arrencar el gener com es mereix. Sé qué l'he posat una pila de vegades, però em segueix encantant aquesta veu!!!!

1 comentari:

Xisti ha dit...

Merci per la part que em toca!

Només t'has deixat a coses per recordar, un pallasso a les 8 del matí del primer matí del primer dia de l'any...
No sabia si aplaudir, riure, plorar, dormir o anar a buscar una caixa de tomaquetsssssss!!!!!

I a assaborir el 2009 que només en tindrem un!