22 de gener 2009

Last but not least...


Sempre quan esperes alguna cosa el temps sembla que se'n rigui de tu i decideixi deixar caure les broques molt més a poc a poc. El rellotge et mira i se li escapa el riure, no se'n pot estar de prendre't el pèl.

Però al final sempre acaba portant-te a aquell moment que esperaves, com un nen el matí del dia de reis.

Doncs ahir a la tarda va ser el meu matí de reis.

Papers, embolcalls, plàstics, presses, nervis i ganes...

I ja la tinc, muntadeta i a punt per començar a fer fressa.

Ara no tinc excusa per no tancar-me allà dins les hores que facin falta!!

Mentrestant seguiré esperant... esperant que les cebes tinguin dits per poder escriure (no em feu cas, estic una mica sonat)


La frase del dia:

"Vigila que de tant esperar no et trobis esperant un record" (La Rata Sàvia)



Una cançó per un "demà divendres!" (un altre clàssic de fa una mica més de 15 dies):

2 comentaris:

Anònim ha dit...

la frase davui.. de les millors q has penjat. però m'identifico massa i em sembla q millor n la fico al msn XD

apa, bon dijous!

"lacosinadelaceba"

Anònim ha dit...

Les cebes si k tenen dits però a vegades diuen més kuan callen k kuan estan parlant,no?xD.La veritat la ceba s'ha enterrat una mika akests dies.
I per cert ja li val a lacosinadelaceba no firmar amb el seu nom.Kuan la vegi ja veurà!i m'haurà d'explicar pk s'identifica tant amb la frase...
dw
Firmat la ceba tendra