08 de gener 2009

Lost inside my brain


Quan una cosa de menys d'un metre és capaç d'arrencar-te un somriure enorme, quan uns ulls petits s'esbatanen per vessar-te a sobre tot l'amor que tenen, quan una mà ínfima s'arrapa a la teva per esquivar les pors, quan un nas vermell agafa una altra dimensió, quan comparteixes els flams i els iogurts, quan posar veu ferma té conseqüències, quan un despertar sobtat de dissabte es torna més dolç, quan una abraçada minúscula estreny més que cap altra, quan un petó fa més fressa que mai, quan una lletra "u" té un accent interminable, o simplement quan pensar-hi et fa sentir millor...

És quan te n'adones que estimes.

Un petó patufa!!


La frase pel dijous:

"tiuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu, i ara què fem?"


Una cançó per passar el dia (avui un clàssic):

1 comentari:

Laura. ha dit...

això sí que és una baldufeta...

;)

unpetó tiuuuuuuuuu!!

Laura.