19 de gener 2009

Oposats.



"Feia dies que hi rumiava, però fins avui no se n'havia adonat. Tenia una aparença fràgil, com si tan sols en acostar-hi l'alè s'hagués de trencar en mil trossets i esvaïr-se, però desprenia una força capaç d'esfondrar la més alta de les torres que mai l'home hagi pogut aixecar.
El que tenia davant era un oposat perfecte, detallat, amb tot el significat de la paraula, però tenia la certesa que, tot i ser completament oposada, aquella imatge era el millor reflex que mai podria tenir d'ell mateix.
I per això va asseure's a terra, quasi tocant el mirall, i va quedar-se hipnotitzat mirant-la i, al mateix temps, veient-se a si mateix."


Per la resta un divendres com feia temps que no tenia (gràcies per, entre altres coses, un increïble sopar "improvisat"), un dissabte amb molta música però encara no la suficient, un partit de pitet i un diumenge per guardar a "mis documentos". Per cert "canya", tu i jo encara no hem acabat... naniano nanianoooooo!!



Una frase per passar el dilluns (Lídia, aquesta pot anar al MSN?):

"Els ulls són on el cos i l'ànima s'abracen" (F.Hebbel)



Un cançó recurrent però no per això menys màgica per estrenar la setmana: