21 de gener 2009

Use your ilusion...


"Estava nerviós, molt nerviós. Feia dies que ho sabia, i per això saber que s'acostava el moment el feia tremolar. Avui miraria de viure el dia tan ràpidament com pogués per atrapar el vespre. No era un moment transcendental, ni un dia d'aquells de recordar, però per aquell nen el vespre d'avui era il·lusió pura. I això el feia brillar.

Els ulls li vessaven nervis, alegria, vergonya i por, i aquella petita mirada estava desbordada, perduda i confosa. No sabia on amagar l'emoció del moment. Ni tan sols podia quedar-se quiet un segon... les cames li jugaven una mala passada cada vegada que intentava parar.

Portava dies esperant aquella estona, i per això aquells 20 minuts de cotxe es van fer eterns. Mirava per la finestra i veia passar els paisatges més lentament del que voldria, però no per això menys bonics. L'hivern feia dies que s'havia abraçat a cada un dels arbres del camí, deixant una sentiment de nostalgia a cada marge.

El cotxe ni tan sols havia parat del tot que ell ja havia saltat fora. Era allà, impacient, esperant que sortís el seu anfitrió que, conscient de la importància del moment, havia preparat l'ocasió tal i com ell es mereixa."


Per la resta dimecres. Després d'un dimarts amb dues sorpreses d'última hora, avui un dimecres sencer per viure!!


La frase del dia:

"El que escribe en el alma de un niño escribe para siempre" (anònim)

Una cançó de les del meu recopilatori interior, pel que significa: