24 de febrer 2009

Báilame el agua...

"Va agafar aire, tant com va poder, i va mirar de retenir-lo tot el temps del món dins els seus pulmons, com si el volgués fer seu per sempre, però les limitacions físiques que des de sempre l'havien frustrat el van obligar a expirar de nou... Era un aire gèlid, un aire net i pur, però un aire estrany.

Va mirar al seu voltant, assegurant-se que ningú no el pogués molestar, que ningú pogués interposar-se entre ell i el seu destí; i tot i saber que aquell lloc no el coneixia pràcticament ningú, volia estar sol.

Se li havien acabat les llàgrimes feia dies, i els ulls semblava que volguessin renunciar al seu propòsit i abandonar. Les ferides que duia a la cara eren la prova de la batalla que havia tingut amb ell mateix, i la força dels seus membres, ja inexistent, feia patent la derrota.

El riu semblava respectar el seu moment amb un silenci inquietant, tan sols trencat per el vent suau que acaronava les canyes de la riba, que es movien en una sinistra dança ritual.

El rellotge feia estona que s'havia aturat, i els seus peus descalços dibuixaven capritxoses figures a l'aigua, una aigua freda com el cristall.

Va treure's l'abric, i va deixar caure la carta prop d'on es trobava. Va caminar lentament cap enlloc en concret, va fer una última ullada al seu voltant, i per un moment va tenir l'enorme desig que algú fos allà amb ell...

Va tancar els ulls amb totes les forces que va poder trobar dins seu, i per primera vegada en molt temps es va sentir lliure...







...I quan el vent s'hagué emportat l'últim alè d'aquell crit alliberador va fer mitja volta, va recollir les seves coses i va desfer el camí que tant li havia costat fer, amb l'estranya sensció d'haver deixat quelcom més que la seva veu en aquell racó."




La frase del dia:

"L'amor et parla a cau d'orella fins que no el sents... llavors crida" (La Rata)


Una cançó per avui:

1 comentari:

gemma ha dit...

cridar, una gran teràpia. una gran manera de treure de dins tot el que fa nosa.

una abraçada