10 de febrer 2009

Nova Zelanda

Ja s'oc en un altre pais... curios com es pot saltar d'un lloc a l'altre.

Primer de tot em disculpo per la falta d'accents, pero soc en un cibercafe perque la meva connexio aqui no funciona (movistar i vodafone no son massa amics), i al teclat no li he sabut trobar els accents...

Nova Zelanda es verda... encara no hi he passat massa hores, vaig arribar ahir a la tarda i ara m'he llevat, pero es verda, molt verda.

Avui tocara treballar, pero al vespre ja m'han avisat que em prepari... ai mareta!

Aqui la gent de Gas Gas es completament diferent... i pel que sembla la resta de la gent tambe. Viuen a un altre ritme, sembla que coneixen la felicitat un xic millor que nosaltres. Nomes un exemple... ahir a les 5 de la tarda (hora de plegar) tots els treballadors fent el cigarro i la cervesa junts, a la feina, amb el jefe, i un bon rotllo inusual en una empresa.

En fi, suposo que son peculiaritats del pais... un pais on abans de deixar-t;hi entrar et pregunten i et demanen tres vegades quan penses marxar i com (hospitalitat?).

La frase del dia:

"Marxa tan lluny com puguis, pero guarda't sempre l'ultim pas per tornar"

Mes foticos de Sydney:



2 comentaris:

Laura. ha dit...

ua!!

sí que estàs com una gamba!!

jiji

res, disfruta, sents?

;)

Lau.

PD: no suporto escriure en teclats estranys... :S

Anònim ha dit...

Enveja, enveja i enveja!!!
Això és el que sento, mentre espero per obrir la fcia...
Jo florint-me aquí dins i tu.... coneixent mig món (o tot!) mentre treballes. Això teu sí que és treballar!!

Records i petons!!

PD: La trucada d'ahir em va alegrar el vespre... Quina ilu que fa rebre trucades de l'altre punta de món, sobretot quan estàs sola a casa... Això sí: sort que les paga el jefe....