05 de març 2009

Bocins


"Es va ajupir lentament però amb decisió. Els genolls li feien mal després de tanta estona, però era un dolor agraït, un dolor buscat, un dolor agradable. Va començar a recollir cada un dels bocins que restaven escampats per el terra de l'habitació. Era una feina feixuga, perquè els trossets eren de mal recollir, petits i escorredissos s'escapaven d'entre els dits cada vegada que intentava agafar-los. Però ell s'ho prenia amb calma, tenia tot el temps del món.

Aquelles quatre parets s'havien convertit en el seu refugi, en el racó de món on se sentia segur, a resguard del vent, a resguard dels malsons, a resguard d'ell mateix, i no li sabia cap greu haver d'estar-se una estona més allà dins. Mentre era allà el món voltava, però allà dins el temps anava més a poc a poc, i les estones es feien més intenses.

Va observar per un moment el seu voltant, i no va veure parets, ni sostre, ni portes... simplement va veure notes, moments i silencis.

I va seguir, recollint tots els bocins d'aquell cor que li havia esclatat una estona abans, just al repetir la segona tornada..."




La frase del dia:

"I'll do it anyway... no matter what you say" (The lemonheads)


Una canço per un "demà divendres" (gran Ben Harper, molt gran!):

2 comentaris:

Xisti ha dit...

Gràcies pel comentari, i si, és meu, no es noten prou les faltes? jeje, he estat un pel desvinculada últimament però comencen a ressonarme paraules entre les celles (no se perquè però sempre he imaginat que és on es guarden...)que tard o d'hora s'encarrilaran com deu mana... espero... i espero que segueixis llegint-les, criticant-les, escopint-les o saborejant-les, perquè el feedback fa les sensacions una mica més universals i un pel més ddolces i/o menys amarges! Espero que sigui així amb les teves tambè!

Lau. ha dit...

que bo...

...de veritat.

(sísenyor)

;P

Lau.

PD: sé que no t'agraden però m'ha fet gràcia... http://www.youtube.com/watch?v=55n5Fa9P7fc