25 de març 2009

De caps...

"L'aigua dibuixava unes figures hipnòtiques cada vegada que el sol l'acaronava. Una lleugera brisa li recordava tots els centímetres de la seva pell. Feia un dia típic d'estiu, i la calor semblava voler-los esclafar contra el terra sense pietat.

Les cames no li tremolaven, però l'ànima sí. Tenia por, no li feia res reconèixer-ho, de cap de les maneres les tenia totes.

Es va assegurar vàries vegades que ningú la mirés, i amb uns passos molt més curts de l'habitual s'hi va anar apropant.

Li semblava un abisme insalvable. Va fer esforços per pujar els tres graons que separaven el trampolí del terra, i un cop va ser dalt el cervell li va començar a bullir.

Dreta, immòbil, amb les cames mig doblegades, s'estava allà, a dalt del trampolí, a punt per saltar.

I de cop totes les preguntes li van caure a sobre...

I si prenia mal al picar contra l'aigua?
I si queia fora de la piscina?
I si s'ofegava?
I si feia el ridícul i algú el veia?
I si la piscina no era tan fonda i picava contra el terra?
I si...?

Massa "i si..?"

Es creia forta, valenta i decidida, però això era quan no tenia les seves pors mirant-lo de tu a tu.

Per un moment va tancar els ulls i va recordar perquè s'havia llevat avui. S'havia llevat per saltar....

I mentre pensava això, les seves cames perdien el contacte amb la superfície del trampolí, al temps que el seu cos dibuixava una preciosa figura mentre es corvava
encarant l'aigua, desafiant-la, dient-li mirant-la als ulls que ja res ni ningú no li impedirien abraçar-la..."



La frase del dia:

"Tu digues... que jo decidiré"


Una cançó per un dimecres de sol:

1 comentari:

ester_kandi ha dit...

Com m'ha agradat aquest conte!!!

Perquè saltar sempre és tan aterradorament gratificant, tot i que a vegades a mig camí et trobes la piscina ben buida...

Però no hi ha res pitjor que els "i si...?" Com els odio!! Suposo que passo massa temps amb ells. Sempre els hi faig una ganyota quan ja sóc abaix, però mai desapareixen...

Doncs res, a gaudir del salt!!