23 de març 2009

Dicotomies en almívar

"Tenia les galtes vermelles del sol, i això la feia fins i tot més bonica... No eren els seus ulls, ni els seus llavis, ni la seva figura, ni tan sols aquell somriure captivador... era quelcom més, quelcom més enllà.

No sabia en quin moment s'havia esmicolat la barrera que duia normalment davant els ulls, ni si havia sigut ell o ella, però ara, sense entrebancs, aquells ulls eren una porta infinita a la imaginació.

Les paraules vessaven feia estona, omplint l'ambient i carregant-lo d'una màgia com feia temps que cap dels dos vivia, però que els dos somniaven feia massa.

Ella s'havia oblidat dels "perquès" i de les pors, i ell no recordava els "fins quans" ni les esgarrapades que duia per dins...

Els seus cossos eren allà, asseguts, immòbils, però això no importava, perquè les seves ànimes feia molta estona que s'havien agafat de la mà per sortir a ballar sota la nit que els amagava.

Els sentiments de l'un es barrejaven amb les emocions de l'altre, i els pensaments de l'altre feien pessigolles a les sensacions de l'un...

Era un dança preciosa, sincronitzada i executada sota un silenci eixordidor.

I el temps va caure sobre seu suaument, com una manta que abriga al fredolic en una nit freda d'hivern...

I llavors, mentre els dos intentaven refer-se d'aquell vespre, ell li preguntà:

... i ara què?"



Cap de setmana... sense un adjectiu que el pugui definir.

Divendres amb un sopar improvisat que va valer la pena (encara em fa mal el braç de la bolera... que lamentable que sóc!!)

Dissabte al matí amb dos assajos en un... i els dos necessaris!!

Dissabte tarda-nit amb un concert molt recomanable, una companyia millor i unes converses increïbles (!!!).

Diumenge al matí amb un passeig massa curt i una moto nova que va molt més que bé.

Diumenge al migdia fent de "tiuuuu" amb tote les lletres.

Diumenge a la tarda amb una conversa necessària però dolorosa (més del compte).

Diumenge al vespre per emmarcar... i ja en van tres.



La frase del dia:

"El dia que aquestes dues es posin d'acord..." (seré un somriure amb potes)


La cançó per començar la setmana rient:
(Ester... no piquis de mans siusplau!! jejeje)

2 comentaris:

Xisti ha dit...

Si no he entèns malament...
seràs tiet de nou,
tens una moto recent estrenada,
i, per poc biografic que sigui aquest bloc, les coses brillen a la teva vida cada dia una miqueta més!
Felicitats pel nou paper familiar i pel nou juguet amb rodes!
Fins aviat!

ester_kandi ha dit...

Sort que no és necessari saber picar de mans per sortir de la ciutat...

Per part meva no m'he pogut resistir... amb aquesta cançó m'és impossible!... espero que la meva arritmia no sigui contagiosa jajaja