10 de març 2009

Ja no sóc un llimac...

"El nas gairebé li tocava el vidre gèlid de la finestra. Tenia els ulls oberts com gairebé mai els havia tingut, i fins i tot li sabia greu parpallejar, per no perdre's ni un detall d'aquell moment.

A dins de casa la llar de foc il·luminava el menjador a batzegades, però a fora una intensa llum blava cobria tot el paisatge, donant-li un aire màgic, gairebé místic.

N'havia sentit parlar moltes vegades, però mai s'hagués imaginat una cosa tan bonica, tan preciosa, tan delicada...

I ara era allà, a la finestra de casa, amb la mà tocant el vidre, imaginant que l'acariciava, imaginant que el perseguia fins caure rendit a terra i deixar-se atrapar...

El canvi de color de tot el que coneixia el tenia fascinat, atrapat contra aquella finestra... perquè encara que li haguessin explicat mil vegades...


... no havia vist mai nevar."



La frase del dia:

"Duia el cor tan arran de pell que se li marcaven els batecs..." (La Rata)


La cançó per un dimarts més curt del compte:

2 comentaris:

Laura. ha dit...

Gran Robbie, molt gran...

:)

Laura.

Gemma ha dit...

veure nevar... sí, és realment curiós... més que no pas veure un cop ha nevat. jo sempre he pensat que la neu és més guai quan te l'imagines o la veus a la tele o en fotos o de lluny, que no pas quan la tens entre les mans o sota els peus. és freda, i és dura, i mulla! realment crec que un cop és a terra, val més no tocar-la.

osti, vaia tonteria més gran acabo d'escriure. bé, és tot el que em surt a aquestes hores i després de llegir, entendre i preparar un ppt d'un article que m'interessa poc per explicar-lo demà a les nou del matí a una gent que encara els interessa menys. ja veus, això es veu que també és ciència!

gemma


G... C D
G... C D
Am C Em7 C
F C G, F C G
... i divendres ja me l'acabaré de saber tota. ;)

gemma