11 de març 2009

A lloc.

"Gairebé no recordava la sensació de posar-se-les...

Asseguda al terra del vestuari, hagués pogut repetir cada moviment d'una forma automàtica, però va decidir parar atenció a tots i cada un d'ells, volia arrencar el cor de cada un dels segons que queien del rellotge i guardar-se'l per ella...

Les va treure de la bossa com si traiés el tresor més preuat del món, i amb una cura extrema va desfer les vetes. En va agafar una i li va resseguir les formes amb els dits, amarant-se de cada record que duien enganxat. Milers d'imatges i de moments van bombardejar el seu cervell amb aquell simple moviment.

Va doblegar el peu per posar-se la primera... i per un moment va dubtar. No dubtava que volgués posar-se-les, perquè en tenia molt més que ganes, però si que per un moment es va aturar i es va quedar en blanc, per uns segons.

I quan els seus ulls van parpellejar de nou va notar que el seus peus ja no eren els seus peus, sinó que de nou tornaven a ser la punta de la seva ànima.

Es va posar dreta i es va recolzar a la paret, dubtant de si podria, dubtant de si recordaria, dubtant de si en seria capaç de nou.

Mig any li semblava una eternitat, i no podia evitar pensar en tots els fantasmes que en aquell moment planaven sobre seu.

Va tensar tots els músculs de la cama, va clavar la punta dels dits a terra com si li anés la vida a cada pas, va esperar que la música l'acabés d'empènyer i es va llençar, de caps i sense salvavides, a seguir somniant de puntetes..."




La frase del dia:

"Ver es creer, sentir es estar seguro" (John Ray)



Una cançó per un dimecres "perquè sí":

2 comentaris:

Anònim ha dit...

autobiogràfic aquest??? jaja
va ser q no, no?

buffffffff, com bufa!

Xisti ha dit...

m'encanta la frase del dia...
que fàcil és veure de vegades i
que difiçil sentir alló/aquell o aquells que ens envolten.

merci pels comentaris, m'heu despertat les ganes de tornar escriure!