26 de març 2009

Rutines...

"El despertador va sonar com cada matí, a les 07:15, i automàticament, en un gest que havia repetit centenars de vegades, el va parar inconscientment.

Es va posar dempeus amb els ulls encara mig tancats, i sense ni tan sols haver de pensar el seu cos va iniciar els ritus habituals de cada matí.

La dutxa el va despertar físicament, però la seva ànima encara seguia immersa dins un somni. Va trobar-se amb un somriure fals a l'altra banda del mirall que li desitjava bon dia sense massa ganes.

Va obrir l'armari i va escollir uns pantalons i una camisa sense ni tan sols plantejar-se si combinaven... de fet, poc li importava.

Es va vestir amb moviments robòtics, automatitzats, uns moviments apresos amb el temps i les incomptables repeticions que li permetien no haver de parar atenció al que estava fent.

Va anar cap a la cuina i mentre el seu cos seguia com cada matí, i es posava a preparar unes torrades i un suc de taronja, a dins la seva ment quelcom va fer saltar una guspira.

Era un dijous qualsevol, era un dia laborable com molts altres, era la mateixa rutina de cada dia, era el mateix de cada setmana, però en aquell moment, dret a la cuina, amb les dues taronges a les mans, va decidir que n'estava fart.

Prou.

Va deixar la fruita sobre el marbre de la cuina, i sense ni tan sols tancar el llum va anar cap a l'habitació.

Es va arrencar la camisa com si li cremés la pell, i va posar-se una samarreta vella, gastada i desmanegada.

Va agafar les claus de casa i les del cotxe, i va sortir tan depressa com li van permetre les cames.

El telèfon i l'ordinador es van quedar sobre l'escriptori sorpresos, no podien entendre que marxés i els deixés allà... no era propi d'ell.

El motor del cotxe va esbufegar quan per fi va deixar d'apretar el gas...

Va sortir del cotxe esperitat i, un cop davant les roques, amb un mar enfadat de fons, simplement va tancar els ulls esperant que el vent el despentinés."





I les pròximes dues setmanes d'excursió per terres germàniques... ui que bé. Perdoneu que no salti d'alegria, però l'emoció m'embarga... uf, sí, com m'embarga.

La frase del dia:

"això és informació confidencial..."

Una cançó per un demà divendres:

1 comentari:

Laura. ha dit...

d'acord, aquest d'avui sí que no ets tu... (mai deixaries el mòbil a sobre l'escriptori...)

;P

Lau.