24 de març 2009

Tresors

"Era la primera vegada que s'atrevia a entrar al despatx del pare amb passos ferms... Per ell sempre havia estat una mena de santuari, un temple prohibit. El pare li tenia prohibit entrar-hi, i això li donava una pàtina de misteri encara més gran.

Sempre que hi passava a prop es debatia entre les ganes de ficar-hi el nas i la reacció gairebé automàtica de passar de llarg ben ràpid.

Les mirades de refiló li havien descobert piles de llibres, dossiers i paperassa, que als ull de la seva ment infantil es convertien en documents prohibits, llistes misterioses, mapes secrets, cartes encriptades i centenars d'altres secrets inconfessables.

Alguna vegada, pres per la curiositat més rabiosa s'havia atrevit a escolar-se dins, sense poder evitar un pànic i una tremolor de cames que l'havien fet marxar tan o més ràpid de com havia entrat. Tot i tenir-ne la intenció, mai no havia pogut desxifrar cap dels codis secrets, ni dels plans ocults que el seu pare i els seus col·legues de gremi devien dur entre mans, confabulant conspiracions planetàries amb estranyes i ocultes intencions...

I ara que era allà, dret, tranquil, una sensació molt estranya el va envair... sabia que el pare no hi era, i que no hi tornaria a ser, però alhora va tenir la sensació que estava violant un espai privat, i inconscientment va mirar de reüll a la porta, com quan era petit i vigilava no veure venir el pare...

Va acariciar l'escriptori amb els dits, resseguint-ne les sanefes, i amb una ullada ràpida va llegir un dels molts documents que el pare tenia al despatx... era una escriptura de transmissions, un dels molts documents que un notari com el seu pare guardaven al seu despatx.

I llavors va tancar el llum, i amb una barreja de mandra, nostàlgia i respecte va decidir que començaria a fer endreça un altre dia, però no avui..."



La frase del dia:

"Caure és un dret... aixecar-se una obligació"



Una cançó per un dimarts... massa dimarts: