21 d’abril 2009

Bum-bum, bum-bum, bum-bum.



Avui és un aniversari curiós...

Avui fa 5 anys d'una por massa poruga...

Avui fa 5 anys d'un petit espant disfressat de tragèdia...

Avui fa 5 anys que per primera i única vegada et vaig veure plorar...

Avui fa 5 anys que us vaig alarmar sense motiu (ho hagués sabut!!)...

Avui fa 5 anys que córrer semblava poc...

Avui fa 5 anys del dia que més por he passat...

Avui fa 5 anys d'una gilette que tremolava afaitant-me el pit...

Avui fa 5 anys d'un estetoscopi tremolós...

Avui fa 5 anys de les bromes amb la gent del VAM...

Avui fa 5 anys vaig suspendre un concert a Anglès...

Avui fa 5 anys de l'última ambulància...

Avui fa 5 anys ...



És curiós com, cinc anys després, i d'una manera força diferent, el meu cor em torna a sorprendre...


La frase del dia (avui dues!):

"Nuestro corazón tiene la edad de aquello que ama" (Marcel Prévost)

"Estoy bajo el agua y los latidos de mi corazón producen círculos en la superficie" (Milan Kundera)


Una cançó per un dimarts qualsevol: