14 d’abril 2009

El caçador de llàgrimes

"Se'n va adonar de petit, un dia qualsevol, en una hora del pati qualsevol, després d'uns genolls pelats de sobte. A partir d'aquell dia va tenir la necessitat i la curiositat de buscar-les.

Les va trobar a prop, i les va trobar lluny. En va trobar de fàcils, i també de més complicades, però poc a poc es va adonar que cada vegada li resultava més fàcil aconseguir-ne. Mica en mica s'anava posant nous reptes, noves exigències, noves maneres de poder trobar-les, i el més el va sorprendre va ser la facilitat amb la que les va trobar sempre.

N'hi havia de salades, de dolces, de forçades, de sinceres, de mentida, de curtes, d'amagadisses, de ràpides, de tontes... però totes tenien en comú que el miraven a ell.

Algunes l'havien emocionat, d'altres l'havien sorprès, d'altres li havien fet mal al cor, d'altres li havien sacsejat l'ànima, però totes tenien un regust d'humanitat que el feien sentir viu... i per això no podia deixar de caçar-ne...

Feia molts anys que s'hi dedicava quan un dia, de sobte, sense ni tan sols buscar-ho, es va trobar davant seu una mirada honesta, clara, transparent i pura...

I per primera vegada en molts anys, sense saber com, es va adonar que aquelles eren les primeres llàgrimes que no li calia caçar..."




5 dies exageradamanet plens...

Una caixa de peix a les 09:30
Un sopar de dijous al vespre amb una samarreta negra sota el jersei
Un divendres de "avui no toca fer res"
Uns croissants de xocolata i uns "xuxos" fins les 14...
Moltes fotos... moltíssimes!!!
Una película de 13 nominacions (com a mínim)
Un "jo hauria d'anar a dormir" de 2 hores
Una família increïble i una acollida més increïble encara
Una guitarra a cau d'orella
Un "i ara com dormo jo?"
Un dilluns més bonic del compte
Una mona molt més dolça de l'habitual
Un grapat de petons robats
Un tè a tres bandes
Un pa amb tomata com feia anys que no menjava
Dues capes i dos antifaços molt divertits
Un "fins dimecres" massa llarg.

Les frases del cap de setmana llarg:

- "Jo, tio... eres un asco!!"
- La meva vida és culpa teva
- Hola, em dic Yamsha.... mmmpfffffff!!!!!!
- Vilamelifeliu!!
- Estàs sonat... i m'encanta!
- És molt "guai"... gràcies


En resum... un cap de setmana multiplicat per 10...

Una cançó per un "demà dimecres":

2 comentaris:

Gemma ha dit...

wish you're never out of sight.

you both.

:')

gemma

Xisti ha dit...

quin conte tan intens...
le disfrutat avui, nen algun dia hauries de fer un recull, la meva lectura prenocturna t'ho agrairia eternament.

a veure si ens veiem les cares,
que últimament ens llegim molt però ens trobem poc!

fins aviat!