30 d’abril 2009

El nom no fa la cosa... ni la cosa fa el nom.



"Era per por? O potser era per covardia?... Potser cap de les dues coses, potser tan sols era per divertir-se, ja que sabia perfectament que el "no saber" despertava una curiositat innata, gairebé malaltissa, en algú que se les donava de valent...

I això li inflava les veles... tenia el poder, tenia el control, podia asseure's i gaudir de l'espectacle, de veure com ell, nerviós i agitat, removia calaixos, desordenava armaris i buidava caixes buscant... sense gens de sort.

Era un detall insignificant, i potser no tan important un cop se sabés.

Però precisament el secret d'aquell poder era tan sols un nom.

O millor dit, la manca d'un nom...

Quan un esperit no té nom, pot amagar-se rere les cortines, pot fugir entre la boira, pot refugiar-se sota el llit esperant el moment just per espantar-te...

I ara ser ell el fantasma li agradava massa com per deixar-ho.

I va decidir seguir jugant..."




Te'l mereixes...




La frase del dia (extreta de la cançó del dia):

"Bailar es soñar con los pies" (J.Sabina)


La cançó del dia (lletra IMPRESCINDIBLE):

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Nin, m'encanta la cançó jeje.
Per cert, ja és el segon que et comento no et podras queixar ;)

Anònim ha dit...

futeu pena, nuxe q tl es akesta la raquel, po pel que man dit ...

Magrat ha dit...

Uuuoooolaaaa!

Els teus comentaris superen els meus posts, m'he descollonat de riure! (bé, desovariat seria més correcte, però ja ens entenem...).

O sigui que l'anònim no és cap bomber? jo encara tenia alguna esperança...snif, snif!

Bon cap de setmana!