02 d’abril 2009

Entropies quotidianes

Rendir-se...

Abaixar la mirada, clavar la barbeta a terra, desarmar els braços i resignar-se a acceptar que no s'hi pot fer més.

Assaborir la impotència a la punta dels llavis, l'amargor de saber que, per més ganes i intencions, no hi ha res a fer.

Lluitar contra la ràbia interior que t'empeny a caminar quan els teus peus no tenen més camins on trepitjar.

Assumir els fantasmes que et rondaven prop del cor i deixar que t'atravessin de punta a punta, deixant-te un calfred massa intens a l'esquena.

Apagar la llum que et feia brillar les pupil·les fins i tot quan a fora tot era molt més fosc de l'habitual.






Doncs no, no penso fer-ho. Avui no.





La frase del dia:

"només dir-te que... estic aquí... al teu costat... encara que no em vegis"


Una cançó per un demà divendres:

1 comentari:

Anònim ha dit...

text dur però amb un fons optimista.

a MI m'agrada jiji (com al facebook)