22 d’abril 2009

Gotes de mar



Els seus cors, inseparables, havien ballat totes les nits de lluna plena, abraçant-se i besant-se sota la llum de cada estel.

Els seus batecs ressonaven l’un en l’altre al ritme dels seus ulls que es trobaven a cada silenci, a cada crit, a cada sentiment.

Havien nedat junts, havien brollat plegats, havien regat amb una sola aigua un jardí de mil paraules amb un doll color cristall.

Eren les broques d’un rellotge que marcava un temps per estimar-se.
Eren una sola ànima passejant-se entre dos cossos, eren un piano a quatre mans.

Eren un blau cel radiant, un verd esperança tacat d’un groc intens.
Eren un roig càlid amagat dins un taronja i un porpra sorprenent.

Fins que una ventada capriciosa va voler desdibuixar-los, arrencant-los la mirada, la pell, l’amor i el seny.

I el destí va voler que aquella ànima no pogués mai acabar de separar-se, sentint-se com una donzella contemplant-se en un mirall trencat.

És el que passa si poses juntes dues gotes d’aigua, mai més podran separar-se sense que l’una s’emporti la meitat del que era l’altra.

I així ara ballen, riuren, ploren, canten i juguen, l’una lluny de l’altra, dues gotes d’aigua blava que eren una dins el mar.



La "conversa" del dia:

- Estàs refredada?
- Do


Un vídeo... me'n cansaré mai de veure'l? (no ho crec)

1 comentari:

Anònim ha dit...

GRÀCIES nin!!!