06 d’abril 2009

Nivaires

"Ajagut a la riba, amb les cames encara tremolant pel fred, amb el cos humit i l'armadura empapada de sang i suor, el cavaller es preguntava quanta estona li quedava. L'aire glaçat li esquinçava els músculs com si fós un ganivet roent, i notava com els últims trossos de la seva ànima es delien per marxar.

Pensava haver-se quedat sense forces quan la va veure...

La seva túnica blanca brillava com la neu verge damunt l'herba, la seva pell, pàlida i sedosa, semblava haver-se de trencar si tan sols es parlava més fort del compte, i els seus ulls, blaus i profunds, desprenien una calidesa estranyament freda.

Es va acostar lentament on jeia ell, i es va ajupir amb moviments gràcils i elegants.

Va acaronar-li la galta i ell va notar com tot el seu cos es relaxava, com si fés estona que esperava aquell moment..

Els seus llavis es van acostar lentament als del cavaller, i quan es van trobar, l'ànima d'aquell home torturat va poder, per fi, fugir allà on les ànimes s'abracen...

I amb un somriure franc, sincer i radiant... va tancar els ulls per sempre."






Un cap de setmana... buffff

Començar el divendres amb un dinar que necessitava i em venia MOLT de gust

Dissabte al matí saltant d'un avió...

Una tarda sobre dues rodes...

Un vespre arran de mar i una nit a les fosques...

Diumenge amb bona companyia (molt bona) i molta música (la foto és de diumenge)...

Diumenge al vespre irreal...


La frase del cap de setmana:

"... Primer jo"

Una cançó per estirar-se al llit i fugir ben lluny (avui autobombo):





En un mundo en el que todo iba demasiado deprisa...
... El amor decidió tomarse su tiempo.

"Báilame la vida"

(Coming soon)

2 comentaris:

Xisti ha dit...

Ja heu estrenat local?
però si encara tinc els vostres futurs sofas a casa els meus pares!!!
M'encanten aquestes descripcions teves... rés queda clar i tot esdevè transparent com l'aigua,
segueix aixì que són tan positius últimament que fan enveja de la dolenta i tot!

fins la proxima!
Tina

Gemma ha dit...

:)

per cert, suposo que te'n vares adonar, però diumenge m'hi vaig sentir realment bé amb el teu grup, amb la teva colla, cantant maria isabel i escoltant en clau de fa. merci!

unabraçada