20 d’abril 2009

Parles peu?

"Li agradava caminar descalç... notar cada una de les imperfeccions del terra, sentir com la planta dels seus peus s'adaptava a corves, irregularitats o petits entrabancs. La gent el mirava malament, amb una barreja d'incomprensió i enveja, perquè ells també haurien volgut poder caminar descalços... però les pors els ho impedien.

Centenars de milers de passes havien endurit la seva pell, i tot i això seguia assaborint cada vegada que entrava en contacte amb un tros nou de terra, de parquet, d'asfalt o d'herba acabada de segar.

Al principi li semblava que era una cosa de dies, que li passaria tan ràpid com li havien passat altres dèries i estranyes costums... per això no va pensar tan sols si ho havia de fer, perquè el saber que era una cosa temporal li treia transcendència...

Però des del primer pas que va fer sense sabates ni mitjons, des d'aquell precís instant va saber que mai més es tornaria a calçar, que mai més no impediria que les seves cames ho aprenguessin d'allà on trepitjaven, que el seu cor tingués dues extensions més en contacte directe amb la resta del món..."




Un cap de setmana amb una mica de tot:

Una amanida "compartida" i unes llàgrimes massa salades
Un divendres vespre amb una sorpresa inesperada
Un assaig de dissabte al matí que va sonar mooooolt bé
Una guitarra que enyorava, i una veu que necessitava
Un dinar fent de tiuuuu (sí sí, amb 4 "u's")
Una migdiada per carregar les piles
Un partit de futbol plàcid
Un sopar inexistent
Galons i amuuuunt, galons i amuuuunt!!!!
Tukí tullà, tukí tullà
Una coca-cola amb gust de "gràcies"
Un diumenge al mati amb tot el sol per mi
Molts quilòmetres, molts, amb el vent a la cara
Una tarda que va desaparèixer molt ràpid
Un "patufet" que em fa recordar qui estimo
Un paraigües per terra
Un magret amb salsa de ratafia per llepar-se els dits
Unes finestres indiscretes
Una cançó i dues ànimes ballant...


La frase del cap de setmana:

"...no te'n mors de ganes..."


Una cançoneta "imprescindible" per començar la setmana:


1 comentari:

Laura. ha dit...

come un lampo di vita...

(començo a trobar-la a faltar.)

;)

La.