30 d’abril 2009

Pena...

Ja sé que no caldria, però avui et dedico un post només per TU:

Sí, segurament sóc jo el que fa pena...

Perquè no tinc més feina que, amagant-me darrera la covardia de l'anonimat em dedico a gastar les meves miserables hores anant al blog d'algú a deixar-li comentaris...

Deu ser que tinc una vida molt trista si m'haig d'entretenir així...

Quan vulguis dónes la cara, quedem per anar a fer un cafè i m'expliques el que m'hagis d'explicar tranquilament i mirant-me als ulls.

Mentre no arriba el moment, pots deixar-me en pau o seguir entrant al meu blog i il·lustrant-me amb la teva saviesa...

Au, passa un bon cap de setmana i disfruta del pont!

I un humil consell... surt una mica més de casa, que allà fora hi ha un món ple de coses per fer!!