28 d’abril 2009

A peu...

Primer un peu... llavors l'altre... no té massa secret quan ho has practicat durant tota la teva vida, fins i tot arriba un punt en el que no valores el que fas, i camines sense pensar, sense concentrar-te i sense por a equivocar-te...

Però la paraula "caminar" agafa una dimensió completament nova, es fa gran, es magnifica quan enlloc de dos peus fas servir dues ànimes per caminar.

Pot ser a pas tranquil i lent, o amb uns moviments de peus que farien ensopegar al mateix Fred Astaire... no és tan important el "com" si no el "què".

Les teves dues mans, els teus dos peus, el teu cos sencer s'entrega a una sola missió... unir-se a unes altres mans, unes altres cames, uns altres cossos.

És una sensació molt complicada i difícl d'explicar... però és relament una de les millors sensacions que he experimentat mai a la vida.

Les paraules desapareixen, els pensaments s'obliden, qualsevol història s'aparta per deixar lloc al que realment importa...

La gent no sap de què parles si ho expliques, però quan et veuen caminant amb algú... tot i no saber què està passant, són conscients que alguna cosa estranya i màgica et té posseit i llun y d'aquest món.

Alguns reaccionen obrint els ulls, d'altres movent el cap, d'altres entregant-se del tot, d'altres amb rebuig... però ningú es queda indiferent quan, sobre un escenari, 7 persones es converteixen en una de sola.

Quines ganes...




Un dimarts estrany després d'un dilluns on m'he adonat que de vegades cedir és no tan sols important, sinó imprescindible.

La frase del dia (una mica llarga avui):

"La gent es prepara pel gran examen de la vida, i no se n'adona que la nota final s'obté de sumar els parcials de cada dia i dividir-ho pel número de dies viscuts..."

Una cançó per un dimarts de música, amics i futbol (segueixo canviant de gustos):




Quin gran descobriment al concert del 33 de divendres passat!!!!!!!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

avui m'encanta el text i la frase encara més!

Laura. ha dit...

olivia ruiz...

sísenyor.

;)

LaU.

Xisti ha dit...

Bonissima la canço, tot i que el video m'ha fet dentetes... vaig a buscar bombons per endulçar un dimarts gris!

Gemma ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Gemma ha dit...

Un jour je vais m’envoler
A travers le ciel à force de gonfler…
Et je baillerai des éclairs
Une comète plantée entre les dents
Mais sur terre, en attendant
Je me transformerai en la femme chocolat…

molt guai, sisi. m'ha agradat molt. i m'ha anat bé per fer una classe extra de francès! :P

fins dijous!!