27 d’abril 2009

Qui m'ha robat les hores?

"Estava molt enfadat... Tant pel fet en sí que el preocupava com per l'afegit de no poder-hi fer res. Buscava culpables i no els trobava, buscava explicacions i s'enotjava de no saber ni tan sols on anar-les a buscar...

No entenia qui podia voler fer-li mal d'aquella manera. Ell no era conscient d'haver fet mal a ningú, ni tan sols d'haver molestat ningú. Volia estar tranquil, volia només poder gaudir del que era seu...

Però no podia... Cada vegada que el mirava s'omplia d'ira... per què?

Qui podia voler fer-li allò?

I com podia fer-ho?

Volia que el deixessin en pau, i per sobre de tot volia aprendre el secret del seu enemic...

Volia saber, fos com fos, qui i com, cada vegada que estava amb ella, li robava les hores del seu rellotge!!"



Un cap de setmana.. rodó.

Dissabte un assaig per recuperar la música, el somriure i les ganes!!

Un viatge amb una carretera preciosa descoberta per casualitat, unes pedres increïbles, un GPS i una noia que no s'entendran mai, un entrepà de gasolinera i molta música.

Una tarda per desconnectar, amb l'esquena masegada, la ment relaxada i la pell arrugada de tanta aigua i tanta bombolla.

Dues copes de cava.

Un castor a dins el jacuzzi!!!!

Un sopar tranquil envoltats de jerseis sobre les espatlles.

A les fosques, amb música de fons i molta espuma.

Somnis amb amics que t'ensenyen a pentinar-te (?!?!?!?!?!?!)

Un despertar quan se t'acaba la son.

Una estufa ergonòmica.

Un esmorzar directe a la vena!!! (xxxxxxxxxxxocolata!!!)

Pluja, molta pluja.

Una tornada amb cotxe i un final de pòdium de discoteca!

Un dinar amb la família i una mare contenta de fer-ne un més amb nosaltres (moltíssimes felicitats!!)

Una tarda de paraigües i rialles.

Noies de puntetes amb somriure immaculat, vestits vermells, pluja a l'escenari i una perfomance per incomodar uns pantalons blancs, una jaqueta groga i una cara vermella de vergonya... (jejeje)

Un "capacasa" amb el volum més alt de l'habitual.

Un "novull novul novull"

... i avui dilluns.


La frase del cap de setmana:

"- sóc la persona més feliç..."
"- doncs jo la més afortunada!"


Una cançó... no mata però et pot fer saltar el coxe de terra (no?):

2 comentaris:

Anònim ha dit...

kom canvies d gustos...

Gemma ha dit...

quina enveja de cap de setmana...el meu també va tenir música, i cotxe, i pluja... però no va ser ben bé el mateix! :P

unabraçada!