29 d’abril 2009

Black clouds are coming down...

"Semblava un dimecres normal, com tants altres, però alguna cosa el feia diferent. No sabia si era la llum, que semblava entrar més tímida del compte per la finestra, o si eren aquells núvols negres que planaven sobre un cel massa trist...

La pluja esgarrapava la finestra, reclamant l'atenció dels qui eren dins la cases, com volent recordar-los amb cada gota que avui el dia seria gris i ni tan sols obrint tots els llums de casa podrien il·luminar-lo prou.

No feia molt fred, però la pell dels seus braços s'esgarrifava amb cada ventada.

Duia un jersei de coll alt, gruixut, com intentant amagar-se sota la roba i passar desaparcebut. Una jaqueta gastada, amb les butxaques plenes de records massa gastats de tant acariciar-los, feia les funcions de paravents.

Caminava depressa, procurant fugir de cada carrer, girar cada cantonada ben depressa, amagant-se del món.

No tenia ganes de dimecres, no tenia ganes d'haver-se llevat, no tenia ganes de ser on era... i el que el tormentava més era que no sabia de què tenia ganes, no podia fer res contra l'apatia que l'havia abraçat tan bon punt havia obert els ulls, i semblava haver-se rendit a un dimecres fosc, massa fosc.

Les cames feixugues seguien lluitant contra la seva voluntat per escapar-se del calendari, per adelantar un rellotge massa lent...

I amb la motxilla plena de més records innecessaris va continuar la seva ruta, cap a un destí massa lunyà encara, cap a un raig de sol que avui trigaria massa en escalfar-li la cara...



Dimecres.

Foscor, de dins cap a fora.


La frase del dia:

"La foscor ens envolta a tots, però mentre els savis ensopeguen amb alguna paret, els ignorants es queden quiets i tranquils al mig de l'habitació" (Anatole France)

Una cançó per un blog com el d'avui:



PD: Tinc un anònim voltant pel blog... si algú el veu que m'avisi. ;-)

4 comentaris:

Xisti ha dit...

Acaronada per la foscor, sense haver obert els ulls del tot encara, començava lentament un dia que s'esperava esplendid...

Perquè somriure de cara al cel converteix els nuvols en mantes dolces que acaronen el sol radiant de bon matí!

BON DIMECRES!!!

Magrat ha dit...

Si l'anònim és algun bomber, m'interessa... jeje. Li hauré d'explicar de molt aprop que la vida és canvi...

Ja m'avisareu quan toqui anar a cremar destil.leries (buidant-les primer)... m'ha semblat una idea moooolt interessant. Tot sigui pel triomf de la ratafia!! Visca la Gemma, reina de la ratafia!! Iuuupiii!

Bon dimecres i que hi hagi sort en la recerca... ;-)

Anònim ha dit...

100% clavat el text i no podies haver escollit millor cançó.

hi ha moments q hem fas por! JAJA

"l'anonim"

Anònim ha dit...

L'anonim s'ha agafat la frase d préstec, q ho sapigues eh? jiji