29 de maig 2009

A 3 de la glòria, a 13 de la perfecció

Un vuit i un set. A simple vista dos números normals i corrents, vulgars, un al costat de l'altre, per fer-ne un de més gros. Un número sense massa transcendència... No és un número rodó, no és un número estrany, i potser, des del meu criteri personal, no és ni tan sols un número bonic...

Però avui el 87 agafa una importància especial.

Perquè és el resultat d'un esforç diari... d'unes ganes i una voluntat enormes, perquè ja tocava, després de tants anys i tantes males coincidències una darrera l'altra, i perquè a part de ser un 87 és també una Distinció, amb majúscules.

Per tant, moltíssimes felicitats, i tot i que aparentment pugui semblar que només burxo perquè es converteixi en un 90 la pròxima vegada, sàpigues que un 87 em fa sentir molt orgullós, moltíssim.

Enhorabona!!!


Bon cap de setmana a la resta.



La frase del dia:

"Una justificació abans d'hora no és res més que una excusa"


Una cançó per gaudir, pensar i somniar (quina veu!!!!)