25 de maig 2009

Caixes...

"Les tenia totes damunt la taula. Feien goig, totes juntes, una al costat de l'altra, ocupant gairebé tot l'espai disponible. Les havia ordenat una i altra vegada, gairebé d'una forma compulsiva, o potser simplement com a excusa per postposar el moment. Les havia endreçat i tornat a treure, les havia posat de gran a petita, de més bonica a menys, o per mil altres criteris...

Eren seves. Li havia costat molt temps i molts esforços aconseguir-les, algunes més que altres, però totes eren seves, i això la feia sentir molt bé. Eren un resum del que havia aconseguit en els últims anys, eren el testimoni de la seva lluita, eren les guardianes de les seves alegries, les seves llàgrimes i les seves pors. De fet... tot el que havia viscut els darrers 10 anys de la seva vida era dins aquelles caixes.

No podia pensar en desfer-se'n de cap, perquè li semblava que fer-ho seria traïr allò que havia sigut, allò que tant li havia costat aconseguir.

No volia haver d'escollir, li feia molta mandra haver de prioritzar, sabent que això significava renunciar...

Però no hi havia lloc per totes.

Empassant saliva, i adonant-se d'una manera massa cruel que aquest pas era un pas més dins el que significava créixer, es va intentar convèncer que tenir-ne menys suposaria tenir més temps per cada una i més temps per ella... però seguia sense tenir-les totes... no s'ho volia o no s'ho podia acabar de creure, tot i saber del cert que era així.

I allargant la mà molt tímidament, sabent que mai estaria convençuda del tot, va agafar les dues caixes i les va apartar, molt lentament, fins que van caure de la taula..."



Un cap de setmana de tornada...

La millor migdiada que "no he fet mai"
Un sopar per conèixer gent nova
Un assaig molt pofitós
Un sopar de gala i una entrega de premis (sense premi...)
Un partit de tennis sota el sol
Cargols i conill... mmmmmmmhhhh
Una sobretaula per arreglar el món
Una via verda
Una cervesa sense alcohol a mitges
Pa amb tomata i pernil
...

I molt més.



La frase del dia:

"Cuando tiene que decidir el corazón es mejor que decida la cabeza" (Enrique J. Poncela)



Una cançó perquè arribin les 21:30 aviat...