07 de maig 2009

Emocions

No, no ho entenc. No m'hi mataré a base d'explicacions pseudo-científiques o sociològiques... no ho entenc ni ho entendré. No puc entendre què fa que seguir a 11 paios corrents amb shorts per sobre d'un rectange de gespa i fotent cops de peu a un tros de cuir inflat es pugui convertir en el que és...

No entenc perquè ahir el cor em bategava tan depressa, perquè les llàgrimes gairebé em salten quan un tal Andrés Iniesta va clavar-la a l'escaire, no entenc perquè em vaig abraçar a tothom que tneia dins el meu perímetre visual. No entenc perquè gairebé em desmaio quan el senyor Valdés ens va permetre seguir patint, no entenc perquè vaig perdre els papers i gairebé agredeixo la tele quan un senyor calb de negre i molt lleig va decidir que l'Abidal havia empès telepàticament a l'Anelka...

No entenc perquè vaig cridar, perquè vaig saltar, perquè em vaig tornar mig boig...

No entendré mai perquè segueixo a 11 milionaris allà on van, perquè modifico els meus horaris per poder seure davant la tele i veure'ls suar, veure'ls patir o veure'ls gaudir...

No entendré mai perquè compartir un sentiment d'una manera tan visceral amb la gent que tens al voltant em produeix tanta satisfacció...

Diuen que el futbol és l'opi del poble...

Doncs ho reconec, sóc un addicte!!!



La frase del dia:

"Mucha gente piensa que el fútbol es un juego a vida o muerte, pero es mucho más importante que eso" (William Shankly)

La cançó per avui, recomanació de "Cosineta DJ":

3 comentaris:

Gemma ha dit...

jo tampoc no ho entenc, però... que guai!

:P

Magrat ha dit...

Jo tampoc ho entenc... jaja! Quanta incomprensió concentrada! Això sí que és un misteri, i no l'origen de l'univers...

Apa, que en seguiu gaudint durant anys i panys!!

P.D: si algun club representa la ratafia, em faig fan "number one" i fins i tot insulto a qui se'm posi per davant. Força ratafia!

alba ha dit...

jo tampoc ho entenc, pero aquest equip em fa disfrutar.
alba