11 de maig 2009

Tentines...

"No entrava ni una mica de llum, ni tan sols una petita esceltxa que permetés imaginar què hi havia dins, fet que feia de l'habitació un lloc desconegut, inhòspit...

Encara no feia prou que hi era com per conèixer els racons a ulls clucs, i per això estava quiet, absolutament immòbil, intentant pensar què fer, intentant que el seu cap no sucumbís a les ordres de la seva por.

El silenci era eixordador, i la sensació de no saber si tenia els ulls oberts o tancats no el feia somriure.

Va intentar desplaçar-se uns metres, allargant les mans i temptejant l'aire en busca d'algun punt de referència.

No hi havia punts de referencia... era un lloc nou, era un lloc massa nou com per recordar-lo, era un món per descobrir, era un món per perdre's...

Es va espantar. Va enyorar el món il·luminat que havia tingut fins ara, va enyorar tots els moments que havia passat tancat en aquella habitació plena de llum, la seva habitació, la que coneixa, la que controlava, aquella a la que estava acostumat.

No li havien agradat mai els canvis, i ara de cop i volta li havien canviat gairebé tot el seu món.

Sol, a les fosques, amb els ulls vermells de ràbia, es va posar dempeus, va tancar els punys amb força i es va repetir a sí mateix amb veu alta una i altra vegada:

- Per què? per què? per què?

I l'unica resposta que va obtenir va ser un llarg i pesat silenci."



Un cap de setmana complert...

Divendres amb mitja hora massa curta.
Dissabte matí amb un assaig que ressonava.
Dissabte al migdia amb entrepans de pernil dolç i formatge, més sol del que havia pronosticat l'home del temps (grrrrr), un lloc increïble on estirar-se i escoltar el no res (llàstima de les p.... obres del TGV), una tarda de racons, una pedra a l'esquena i una reunió a deshora.
Dissabte al vespre de paios amb camisa borratxos, carpaccio de cangur, farcellets d'escopinyes, una volta literal per Sata Coloma i un llit massa incòmode.
Diumenge al matí amb molta xocolata, un temps massa inestable, una ruta nova per arribar a lloc, un salt posposat, una ciutadella de 3€ i una coca-cola a l'ombra.
Diumenge al migdia amb els de casa.
Diumenge a la tarda amb una bufanda de colors (2 colors, blau i grana), el baix penjat al coll, sbre l'escenari, amb una MOLT BONA violinista al costat que va de tots nosaltres músics un xic millors.
Llàstima del gol a l'últim minut... haurem d'esperar una setmaneta..


I avui dilluns negre fosc.

La paraula del cap de setmana:

Indistint

La frase del cap de setmana (més d'una):

"Empuriabrava i Empuries són el mateix!!" (sense comentaris)
"Tu ets un virtuós" (gràcies per una mentida que em va fer somriure)
"Avui estàs pesat, eh?" (doncs sí)


Una cançó per un dia que no em ve gens de gust:

4 comentaris:

Lau. ha dit...

foscot, sí, una mica.

un petó virtuós.

Laura.

Gemma ha dit...

osti. vaia dilluns el meu, també...

aniré a dormir aviat aviam si s'acaba abans, això.

unabraçada

gemma

Xisti ha dit...

sort que no es va produir el crack elèctric del 2000 i encara podem premer l'interruptor quan la foscor ens colapsa....

I si algun dia peta tot... no deixarè de fumar per si de cas!

Fins aviat en undillunsjaquasiacabat!

Gemma ha dit...

osti nen, acabo de mirar el video i no té "desperdici". aquesta cançó l'he sentida milions de vegades a rac105 però no tenia ni idea que el grup fossin 4 noies!! jajaja bonissim!!

au! bon dimarts!!

gemma